Qui, jove o no tan jove, d'aquest país o qualsevol altra part del Món, no coneix la marca del dit rampant?, signe que antigament algú havia usat en alguna competició per avisar que tot anava bé. A part de l'ús que se li va donar en l'Antiga Roma, clar...
És possible que encara hi hagi algú que desconegui que modalitats va triomfar?. Naturalment en totes, però el que si és segur és que tothom, expressió molt significativa precisament per l'extensió global en la comercialització dels seus productes, coneix de la seva existència passada.
Encara és possible que algú no sàpiga que Bultaco es va exportar a tot el Globus Terraqüi?. Per nomenar als països compradors dels productes de la marca, simplement, es podria citar: Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.
Jo vaig tenir la sort de conèixer tot la seva esplendor; una profunda crisi; un ressorgiment temporal, com Au Fènix; i la desgràcia de veure la seva caiguda final... Aquesta última a causa de múltiples circumstàncies de tipus, diguem, intern, sumades a un conjunt de factors conjunturals de mercat.
Algú diria; la tecnologia de Bultaco distava molt de la d'altres motocicletes de la seva època, i la competitivitat dels mercats sempre ha estat tan despietada i feroç que mai ha entès de romanticismes. Doncs bé, jo li contestaria, estem parlant d'unes motocicletes que van ostentar una personalitat mai mostrada en cap altre producte de tipus comercial. Que van ser capaços d'identificar-se plenament amb cadascun dels seus incondicionals usuaris, però quan per exigències del mercat Bultaco es va trobar en la disjuntiva empresarial i tecnològica lamentablement no va obtenir respatller de cap ens administratiu.
De tota manera no es tracta aquí d'analitzar aquestes circumstàncies i factors, si no més aviat de retre homenatge a una marca que gràcies a un personatge extremadament carismàtic i amb un convenciment més enllà del purament comercial va saber estendre aquell carisma i el seu saber a unes motocicletes de tal manera que el seu record perdurarà per sempre en la ment d'els qui vam tenir, i tenim, la sort de ser Bultaquistas. I segurament també d'els qui haguessin volgut i no van poder ser-ho |
