Tutorial de carburaci (teoriabsica)
Tenint en compte que tot el carburador es trobien perfecte estat de revista (sense desgastos importants i net), l'ordre aseguir s (no pot ser un altre):
1) Determinar el galgat (dimetre) exacte delsortidor d'alta.
Per a aix: prova de la buja per determinaraquell galgat idoni, a saber:
a) si els elctrodes presenten un color ennegritsignifica que aquell sortidor ser massa gran
b) si els elctrodes presenten un color massaclar significa que aquell sortidor ser massa petit
c) si els elctrodes presenten un color de"caf-amb-llet", significa que aquell sortidor ser del galgatcorrecte.
Nota. En funcidels tons adoptats en "a", "b", o "c" podremdeterminar la quantia a l'excs o defecte del galgat d'aquell sortidor.
Lesproves pertinents es farn amb el vehicle circulan en 3 velocitat y elcomandament de laccelerador a fondo
2) Determinarel galgat del surtidor de baixa
Para aix (a motor aturat),situarem el cargol de regulaci del circuit de baixa a1 ½ voltes (tret que el fabricant indiqui el contrari) i ara ja amb elmotor en marxa (i a la seva temperatura ptima de treball) caldr ajustar el
afluixarem aquest cargol ¼ de volta,esperarem un parell de segons per que el motor reaccioni i observarem si elmotor baixa o puja de revolucions:
2.1) si baixa, anirem tancantgradualment de ¼ en ¼ de voltes el cargol (observant que el motoranir pujant de revolucions fins que arribi un punt en qu tornar a caure).Anotarem les voltes des d'ambdues caigudes i ho afluixarem a la meitatd'aquestes voltes.
Aquesta ser la posici idnia del cargol delcircuit de baixa.
2.2) si puja, anirem obrint elcargol gradualment de ¼ en ¼ de voltes (alhora que observarem lareacci del motor) fins que denotem la caiguda de revolucions, en aquest puntanotarem les voltes que hem necessitat des d'ambdues caigudes i obrirem elcargol la meitat d'aquelles voltes.
Aquesta ser la posici idnia del cargol delcircuit de baixa.
Nota. Es podria donar el cas que el motor no experimentsmai aquella esperada caiguda de voltes (en aquest cas aix significaria que elxicl de relent no seria del galgat adequat).
Lesproves pertinents shaurn de fer en absncia del comandament de lacdelerador
Nota. Hi ha dos tipus de circuit de baixa; el queregula solament cabal d'aire i el que regula una barreja ja predefinidad'aire/benzina (proporci estequiomtrica).
En alguns carburadors (encara que no en tots elsmodels): Amal,Bing, IRZ, Mikuni, Keihin, OKO, Zenith, etc
EnDell.orto (y alguns models especificats anteriorment
Laexplicaci:
Enels primers, el cargol de laire est abans del chicl derelent y per tant si tanquem aquest cargol
EnDell.orto el cargol de laire est desprs del chicl de relent y si eltanquem en realitat el que estarem fent es minimizar una quantidad japredefinida de antem de una proporci estequiomtrica daire/benzina, amb laqual cosa (es podra dir) que estarem empobrint
Esdiu, es comenta que si el cargol de regulaci del circuit de baixes est msproper al filtre daire, es sntoma del primer exemple. I en el cas contrri,si aquell cargol es troba lo ms proper al bloc motor all ser sntoma delsegon exemple. Be, doncs aix no es sempre aix.
Tambcal dir que en el cas de carburadors muntats en motors japonesos (sobre tot enbatera) com poden ser marques comentades en el primer exemple: Mikuni, Keihin,etc, la acci de aquell cargol es pot (de fet es aix) englobar en el segoncas (cas Dell.orto).
Enaquest cas Dell.orto, la mescla estequiomtrica es pot variar en funci dunaltre calibrador que es troba a la entrada daire daquest circuit de baixes(costat filtre).
3) Determinarla posici idnia de la agulla
Un copacomplerts ambdos requisits anteriors i en funci (quasi) de les necesitats deconducci, en principi partiram de la posici central de dita agulla.
Nota. Siel nm de las marques de posicionamient es parell, partirems dambdues msproperes a la posici central menys una.
Nota. Encertes circumstancies es podra variar la escotadura de la campana a fi iefecte dimplementar ciertes prestacions en el comportament en el circuit detreball de la agulla i circuit dalta.
Lesprovas pertinents es farn amb el vehicle circulan en 3 velocitat i en un rangintermig del comandament de laccelerador
Perultim: la eficiencia duna bona carburaci en certs rangs depend dels trespunts anteriors i adems cal tenir en compte que els tres circuits bsics duncarburador sarriven a solapar en funci daquest esquema:
Clipposition = posici del clip de la agulla
Straightdia. = dimetre del calibrador dagulla
Needletaper = conicitat de la agulla
Throttlevalve cut Hawai = escotadura de la campana
I.M.S. =circuit de sobrealimentaci (arranc en fret -"starter"-)
Main jet= surtidor principal (surtidor dalta)
Air screwslow jet = cargol regulaci aire i surtidor de relent.
Elselements (no fixos) dun carburador son
a)surtidor de baixa (marxa lenta o relent) = 33, o = 34 (Imatge4)
b)surtidor dalta = 32
c)calibrador dagulla = 31
d) agulla= 25
e) clipdagulla = 26
f)campana = 24
g)porta-surtidor dalta = 46
h)vlvula de tancament del pas de benzina = 38
i)vlvula (si fos el cas) de arranc en fret =39 (Imatge5), o = 3 (Imatge3)
j)boia/es = 37
k) cargolde regulaci de la mescla de marxa lenta = 30
l) cargolde relent (el qui empeny la campana per pujar el relent) = 29, o =26(Imatge3)
m) amendaltres elements (filtres, juntes, etc...)
Elfuncionament (a grans trets):
1)El circuit de baixa (Imatge4) est format per un conducte que prenlaire per un orifici situat en la boca costat filtre, passa pel cargol debaixa (no el de relent), al seu torn est conectat amb el surtidor demarxa lenta i continua cap el costat del difusor n te unorifici molt petit (de menor dimetre que una agulla de cap).
Obviamenteaquest circuit cal que estigui net y desembussat a la perfecci.
Les parts(no fixes) a comprovar minuciosament son:
1.a) elpropi surtidor de marxa lenta (o circuit de baixa),
1.b) laconicitat de la punta del cargol del circuit de baixa (o marxa lenta, o tambanomenat cargol de laire -no el de pujar el relent que la seva punta esplana-). Si aquella conicitat est deformada caldr substitur el cargol, doncsla regulaci la f mitjanant agermanament del seient cnic corresponent en elfons del seu allotjament.
2)El circuit dalta est format pel cos
Els puntsa comprovar son:
2.a) queel cos (en el seu dimetre interior) estigui lliure dobstacles no desitjats,
2.b) quela campana no presenti marques importants de desgast (sobre tot en el costatfiltre),
2.c) queel calibrador dagulla (xemeneia) no presenti desgastos a lo llarg de la sevacircumferencia interior degut a roces de la propia agulla,
2.d) queel calibre (orifici) del surtidor dalta no presenti deformacions en el seuinterior.
3)El circuit de mitjos est format per la campana
Els puntsa comprovar son:
3.a) quela campana no presenti marques importants de desgast sobre tot en el costatfiltre (igual que en "2.a"),
3.b) quela conicitat de la agulla no sigui desuniforme (amb marques propies dedesgast),
3.c) queel calibrador dagulla (xemeneia) no presenti desgastos a lo llarg de la sevacircumferencia interior degut a roaments de la propia agulla (igual que en"2c").
4)Sistema dassistencia en la alimentaci,
Els puntsa comprovar son:
4.a) quela vlvula de tancament dentrada de benzina a la cuba no presenti desgastos enla seva punta cnica (al ser de figura cnica, el desgaste es presentar enforma de circumferencia al voltant del con),
4.b) quelas boies siguin estances, no estiguin perforades y surin/n (o no ho fessinsuficientement) en la benzina de linterior de la cuba,
4.b.a)en el cas de les boies de llaut, aquestes no poden presentar deformacions enel seu permetre; en cas contrari el ratio quantitat de benzina/nivell de lacuba es podra veure alterat,
4.c) quedites boies tinguin suficient soltesa en els seus movimentsascendents-descendent/s,
5.c) queel filtre dentrada estigui polidament net.
Imatge1
Amal Concentric_vistageneral
Imatge2
Amal Concentric_secci1
Imatge3
Amal Concentric_secci2
Imatgen4
Amal Concentric_circuitde baixa
Imatge5
Amal MarkII_vista general
Imatge6
Amal MarkII_secci
Imatge7
Amal MarkII_cuba
Imatge8
Ambdosmodels_boia y vlvula de tancament del pas de benzina
Imagen9
Ambdosmodels_filtre, surtidor alta, suport y calibrador dagulla
Unanota a tenir en compta (pels "despistadillos"). Els calibradorsdagulla dels Amal de 2T y 4T (tenint el mateix nm de ref) son aparentementiguals malgrat dues diferencies bsiques (quasi imperceptibles): el de 4Tpresenta un orifici en un lateral y el dimetre interior del calibrador esmenor que el de 2T.
Equivalencies volumetric/milimetric (Referencia/mm) | |||||
Volumetric | milimetric | Volumetric | milimetric | Volumetric | milimetric |
15 | 35 | 140 | 103 | 380 | 160 |
20 | 40 | 150 | 106 | 390 | 162 |
25 | 45 | 160 | 109 | 400 | 164 |
30 | 50 | 170 | 112 | 410 | 166 |
35 | 53 | 180 | 115 | 420 | 168 |
40 | 56 | 190 | 118 | 430 | 170 |
45 | 59 | 200 | 121 | 440 | 172 |
50 | 62 | 210 | 124 | 450 | 173 |
55 | 65 | 220 | 127 | 460 | 174 |
60 | 68 | 230 | 130 | 470 | 175 |
65 | 71 | 240 | 132 | 480 | 176 |
70 | 74 | 250 | 134 | 490 | 177 |
75 | 77 | 260 | 136 | 500 | 178 |
80 | 80 | 270 | 138 | 550 | 187 |
85 | 83 | 280 | 140 | 600 | 198 |
90 | 85 | 290 | 142 | 650 | 205 |
95 | 87 | 300 | 144 | 700 | 214 |
100 | 89 | 310 | 146 | 750 | 223 |
105 | 91 | 320 | 148 | 800 | 232 |
110 | 93 | 330 | 150 | 850 | 241 |
115 | 95 | 340 | 152 | 900 | 250 |
120 | 97 | 350 | 154 | 950 | 259 |
125 | 99 | 360 | 156 | 1000 | 268 |
130 | 100 | 370 | 158 | | |
Gurtner (Mobylette) | |||||
215 | 55 | | | | |
toti