Tutorial de carburaci— (teoriabˆsica)

 

Tenint en compte que tot el carburador es trobien perfecte estat de revista (sense desgastos importants i net), l'ordre aseguir Žs (no pot ser un altre):

 

1) Determinar el galgat (diˆmetre) exacte delsortidor d'alta.

Per a aix˜: prova de la buj’a per determinaraquell galgat idoni, a saber:

a) si els el�ctrodes presenten un color ennegritsignifica que aquell sortidor serˆ massa gran

b) si els el�ctrodes presenten un color massaclar significa que aquell sortidor serˆ massa petit

c) si els el�ctrodes presenten un color de"cafŽ-amb-llet", significa que aquell sortidor serˆ del galgatcorrecte.



Nota. En funci—dels tons adoptats en "a", "b", o "c" podr’emdeterminar la quantia a l'excŽs o defecte del galgat d'aquell sortidor.
Lesproves pertinents es farˆn amb el vehicle circulan en 3» velocitat y elcomandament de lÕaccelerador a fondo.

2) Determinarel galgat del surtidor de baixa.
Para aix˜ (a motor aturat),situarem el cargol de regulaci— del circuit de baixa a1 ½ voltes (tret que el fabricant indiqui el contrari) i ara ja amb elmotor en marxa (i a la seva temperatura ˜ptima de treball) caldrˆ ajustar el cargol de relenti detal manera que el motor (sense estar massa accelerat) no arribi a aturarse (mesval que el relent’ quedi massa baix que no massa alt, no fos que en aquest casinterfer’s el circuit de mitjos), i actuarem de la segŸent manera:

afluixarem aquest cargol ¼ de volta,esperarem un parell de segons per que el motor reaccioni i observarem si elmotor baixa o puja de revolucions:

2.1) si baixa, anirem tancantgradualment de ¼ en ¼ de voltes el cargol (observant que el motoranirˆ pujant de revolucions fins que arribi un punt en qu� tornarˆ a caure).Anotarem les voltes des d'ambdues caigudes i ho afluixarem a la meitatd'aquestes voltes.

Aquesta serˆ la posici— id˜nia del cargol delcircuit de baixa.

2.2) si puja, anirem obrint elcargol gradualment de ¼ en ¼ de voltes (alhora que observarem lareacci— del motor) fins que denotem la caiguda de revolucions, en aquest puntanotarem les voltes que hem necessitat des d'ambdues caigudes i obrirem elcargol la meitat d'aquelles voltes.

Aquesta serˆ la posici— id˜nia del cargol delcircuit de baixa.

Nota. Es podria donar el cas que el motor no experimentŽsmai aquella esperada caiguda de voltes (en aquest cas aix˜ significaria que elxiclŽ de relent’ no seria del galgat adequat).

Lesproves pertinents sÕhaurˆn de fer en abs�ncia del comandament de lÕacdelerador (o sigui, a relent’).

 

Nota. Hi ha dos tipus de circuit de baixa; el queregula solament cabal d'aire i el que regula una barreja ja predefinidad'aire/benzina (proporci— estequiomŽtrica).

En alguns carburadors (encara que no en tots elsmodels): Amal,Bing, IRZ, Mikuni, Keihin, OKO, Zenith, etcÉ el cargol delcircuit de baixes regula nom�s cabal dÕaire. Aix˜ significa que a mŽstancat, mŽs rica ser‡ la mescla.

EnDell.orto (y alguns models especificats anteriorment) la cosa funciona alÕinrevŽs, a mŽs tancat mŽs pobre ser‡ la mescla.

Laexplicaci—:

Enels primers, el cargol de lÕaire est‡ abans del chiclŽ derelent’ y per tant si tanquem aquest cargol, li estem donan menyscabal dÕaire al chiclŽ, amb la qual cosa estarem enriquint la mesclaestequiomŽtrica.

EnDell.orto el cargol de lÕaire estˆ desprŽs del chiclŽ de relent’ y si eltanquem en realitat el que estarem fent es minimizar una quantidad japredefinida de antemˆ de una proporci— estequiomŽtrica dÕaire/benzina, amb laqual cosa (es podr’a dir) que estar’em empobrint la qantidad de aire/benzinaque li entrarˆ al cilindre.

EsdiuÉ, es comentaÉ que si el cargol de regulaci— del circuit de baixes est‡ mŽsproper al filtre dÕaire, es s’ntoma del primer exemple. I en el cas contrˆri,si aquell cargol es troba lo mŽs proper al bloc motor all— ser‡ s’ntoma delsegon exemple. Be, doncsÉ aix˜ no es sempre aix’.

TambŽcal dir que en el cas de carburadors muntats en motors japonesos (sobre tot enbater’a) com poden ser marques comentades en el primer exemple: Mikuni, Keihin,etcÉ, la acci— de aquell cargol es pot (de fet es aix’) englobar en el segoncas (cas Dell.orto).

Enaquest cas ÒDell.ortoÓ, la mescla estequiomŽtrica es pot variar en funci— dÕunaltre calibrador que es troba a la entrada dÕaire dÕaquest circuit de baixes(costat filtre).



3) Determinarla posici— id—nia de la agulla.
Un copacomplerts ambdos requisits anteriors i en funci— (quasi) de les necesitats deconducci—, en principi partir’am de la posici— central de dita agulla.
Nota. Siel nœm de las marques de posicionamient es parell, partirems dÕambdues mŽsproperes a la posici— central menys una.
Nota. Encertes circumstancies es podr’a variar la escotadura de la campana a fi iefecte dÕimplementar ciertes prestacions en el comportament en el circuit detreball de la agulla i circuit dÕalta.
Lesprovas pertinents es far‡n amb el vehicle circulan en 3» velocitat i en un rangintermig del comandament de laccelerador.

 

Perultim: la eficiencia dÕuna bona carburaci— en certs rangs depend dels trespunts anteriors i ademŽs cal tenir en compte que els tres circuits bˆsics dÕuncarburador sÕarriven a solapar en funci— dÕaquest esquema:

Clipposition = posici— del clip de la agulla
Straightdia. = di‡metre del calibrador dÕagulla
Needletaper = conicitat de la agulla

Throttlevalve cut Hawai = escotadura de la campana
I.M.S. =circuit de sobrealimentaci— (arranc en fret -"starter"-)
Main jet= surtidor principal (surtidor dÕalta)
Air screwslow jet = cargol regulaci— aire i surtidor de relent’.

 

 

 

 Els carburadorsporten una serie de pasos interiors que cal que estiguin nets  (algun dÕells regulats pel surtidorcorresponent).

Elselements (no fixos) dÕun carburador son (Imatge1):
a)surtidor de baixa (marxa lenta o relent’) = 33, o = 34 (Imatge4)
b)surtidor dÕalta = 32
c)calibrador dÕagulla = 31
d) agulla= 25
e) clipdÕagulla = 26
f)campana = 24
g)porta-surtidor dÕalta = 46
h)v‡lvula de tancament del pas de benzina = 38
i)v‡lvula (si fos el cas) de arranc en fret =39 (Imatge5), o = 3 (Imatge3)
j)boia/es = 37
k) cargolde regulaci— de la mescla de marxa lenta = 30
l) cargolde relent’ (el qui empeny la campana per pujar el relent’) = 29, o =26(Imatge3)
m) amendÕaltres elements (filtres, juntes, etc...)

 

 

Elfuncionament (a grans trets):

1)El circuit de baixa (Imatge4) estˆ format per un conducte que prenlÕaire per un orifici situat en la boca costat filtre, passa pel cargol debaixa (no el de relent’), al seu torn estˆ conectat amb el surtidor demarxa lenta i continua cap el costat del difusor ˜n te unorifici molt petit (de menor di‡metre que una agulla de cap).
Obviamenteaquest circuit cal que estigui net y desembussat a la perfecci—.
Les parts(no fixes) a comprovar minuciosament son:
1.a) elpropi surtidor de marxa lenta (o circuit de baixa),
1.b) laconicitat de la punta del cargol del circuit de baixa (o marxa lenta, o tambŽanomenat cargol de lÕaire -no el de pujar el relent’ que la seva punta esplana-). Si aquella conicitat estˆ deformada caldrˆ substitu’r el cargol, doncsla regulaci— la fˆ mitjan�ant agermanament del seient c—nic corresponent en elfons del seu allotjament.

2)El circuit dÕalta estˆ format pel cos del propi carburador(per ˜n pren lÕaire), la campana, difusor (a mode de venturi), calibradordÕagulla y surtidor dÕalta.
Els puntsa comprovar son:
2.a) queel cos (en el seu di‡metre interior) estigui lliure dÕobstacles no desitjats,
2.b) quela campana no presenti marques importants de desgast (sobre tot en el costatfiltre),
2.c) queel calibrador dÕagulla (xemeneia) no presenti desgastos a lo llarg de la sevacircumferencia interior degut a roces de la propia agulla,
2.d) queel calibre (orifici) del surtidor dÕalta no presenti deformacions en el seuinterior.

3)El circuit de mitjos est‡ format per la campana, agulla, clip y calibradordÕagulla.
Els puntsa comprovar son:
3.a) quela campana no presenti marques importants de desgast sobre tot en el costatfiltre (igual que en "2.a"),
3.b) quela conicitat de la agulla no sigui desuniforme (amb marques propies dedesgast),
3.c) queel calibrador dÕagulla (xemeneia) no presenti desgastos a lo llarg de la sevacircumferencia interior degut a ro�aments de la propia agulla (igual que en"2c").

4)Sistema dÕassistencia en la alimentaci—, estˆ format per la v‡lvulade tancament, la/es boia/es i el filtredÕentrada de benzina al carburador.
Els puntsa comprovar son:
4.a) quela v‡lvula de tancament dÕentrada de benzina a la cuba no presenti desgastos enla seva punta c—nica (al ser de figura c—nica, el desgaste es presentarˆ enforma de circumferencia al voltant del con),
4.b) quelas boies siguin estances, no estiguin perforades y surin/n (o no ho fessinsuficientement) en la benzina de lÕinterior de la cuba,

4.b.a)en el cas de les boies de llaut—, aquestes no poden presentar deformacions enel seu per’metre; en cas contrari el ratio quantitat de benzina/nivell de lacuba es podr’a veure alterat,
4.c) quedites boies tinguin suficient soltesa en els seus movimentsascendents-descendent/s,
5.c) queel filtre dÕentrada estigui polidament net.

 

Imatge1
Amal Concentric_vistageneral

 

Imatge2
Amal Concentric_secci—1

 

 

Imatge3
Amal Concentric_secci—2

 

 

Imatgen4
Amal Concentric_circuitde baixa

 

 

Imatge5
Amal MarkII_vista general

 

 

Imatge6
Amal MarkII_secci—

 

 

Imatge7
Amal MarkII_cuba

 

 

Imatge8
Ambdosmodels_boia y v‡lvula de tancament del pas de benzina

 

 

Imagen9
Ambdosmodels_filtre, surtidor alta, suport y calibrador dÕagulla

 

 

Unanota a tenir en compta (pels "despistadillos"). Els calibradorsdÕagulla dels Amal de 2T y 4T (tenint el mateix nœm de ref) son aparentementiguals malgrat dues diferencies b‡siques (quasi imperceptibles): el de 4Tpresenta un orifici en un lateral y el di‡metre interior del calibrador esmenor que el de 2T.

 

Equivalencies volumetric/milimetric (Referencia/mm)

Volumetric

milimetric

Volumetric

milimetric

Volumetric

milimetric

15

35

140

103

380

160

20

40

150

106

390

162

25

45

160

109

400

164

30

50

170

112

410

166

35

53

180

115

420

168

40

56

190

118

430

170

45

59

200

121

440

172

50

62

210

124

450

173

55

65

220

127

460

174

60

68

230

130

470

175

65

71

240

132

480

176

70

74

250

134

490

177

75

77

260

136

500

178

80

80

270

138

550

187

85

83

280

140

600

198

90

85

290

142

650

205

95

87

300

144

700

214

100

89

310

146

750

223

105

91

320

148

800

232

110

93

330

150

850

241

115

95

340

152

900

250

120

97

350

154

950

259

125

99

360

156

1000

268

130

100

370

158

 

 

Gurtner (Mobylette)

215

55

 

 

 

 

 

 

toti